Divendres a la plaça de l’Ajuntament
es donava un nou encontre, espontani, sense data concreta, sols contra la moció
de censura. La tecnologia, els mòbils, ens encaraven cap a manifestar-nos en
contra de la complexitat de la política. Per demostrar que no tots i totes les
polítiques són iguals. Un grup el socialista esperava al centre de la plaça, i
el grup de Compromís entrava pel carrer Major, mentre la gent no ve deixar que
es trobaren al començar a aplaudir i donar visques. Em recorda a l’encontre de Pasqua. Eixa
resurrecció que necessita la política en valors.
Trobava una part del poble una
classe dirigent, com la que ha presentat uns pressupostos – bons per a tots
menys una regidora – front a una classe
dominant que com a bons filibusters se n’aprofiten de les escletxes judicials
per a degenerar la democràcia – i ja portem tres legislatures - , ara l’excusa
perfecta eren els pressupostos, però sabem que venia d’abans. Sí ,
l’oportunitat la donava l’auto del contenciós administratiu i “ el llevat tu
per a posar-me jo “. Sí, venia de la darrera oportunitat del cap visible del
partit de la dreta a Tavernes de resituar-se en el partit. I és que el càsting polític que li estaven
preparant amb nova gent del PP, joves i sense desgavells, venien a llevar-li el
lloc, i clar, el cap visible de la dreta, estava més per un possible recorregut
curt, que li donava l’auto, que per vore’s superat pel nou plantell de la dreta
local, que al final pot asfixiar a tots els del seu partit, al temps.
Però la gent que acudi a
l’encontre ja en sabia d’aquestos moviments, i acudia per estar d’acord amb els
fets, amb el compromís moral, i no en
tantes paraules vagues que acostumem a sentir al sistema: contracte , estat, sobirania, constitució,
propietat, lleis , representació. No eren paraules; era un fet. “No estic per
donar-te això i mentre nosaltres manem, això , ací a l’ajuntament de Tavernes,
no és donarà “. Eren els fets, no les paraules d’un govern que ho portava a
terme, amb tot el que suposava: deixar de manar. No podien ni devien fer el
mateix.
Estàvem a la plaça, per un discurs viu, que en el
plenari anava més enllà del que havíem sentit fins ara, davant del poble és
deia tot. I això sí que es gest de transparència, o com li diuen vostès ?
Però les persones que estàvem a
l’encontre del divendres, sabíem que recolzàvem un equip modèlic, gens
principesc com Maquiavel. Persones que no demanen justícia per a elles, vist
com esta el país ple d’injustícies diàries que tant ens envolten. Una gent que
sap perfectament que la justícia té els seus errors en les lleis que no es
compleixen – llei de transfuguisme - i
en els jutges que son humans i tenen els seus criteris per a beneficiar a uns
contra d’altres.
Un poble que estava per demanar que no es demostre
l’evidència : que una persona està fora d’Esquerra Unida del País Valencià, des
de tant de temps. Estàvem per donar un
alé a la corrompuda vida política. Que es nota molt més quan està tan a prop,
que pots , inclús, tocar-la.
I sabem que açò és una lluita per
a demanar que s’arribe als parlaments per canviar lleis, i que recuperen els
jutges la seua independència, però també que els servidors públics demostren una
neutralitat real al marge de les seues idees. I per això sabíem que no anava a
ser tan fàcil governar a Tavernes, amb un debat tant pròxim entre capitalisme cerril
i democràcia, i tan a prop que inclús el podíem tocar.
Però els que estàvem a l’encontre
del divendres sabíem que qui demana caritat, i més caritat, aquells que estimen
el proïsme tant i tant , sempre trobaran un defecte per a ser justos. Sempre
trobaran uns defectes per a no treballar pel poble de baix cap amunt .
Els que encara estem allí, a la plaça de
l’ajuntament, estem indignats i no direm
que la justícia es un “catxondeig” -
paraula que per la seua etimologia no ens agrada – més bé estem presents per
demanar aquest govern municipal, tan honrat, que lluite com siga per dur a
estos encontres més gestos que humanitzen el sentir social de la política.
J. Talens
-
1 comentari:
Ja era hora que un alcalde diguera no. No tot pot ser sí amb els diners de tots. Ja que després venen els frares geperuts. Ho hem de pagar tots. I sí a casa no hi ha diners no és pot fer tot. Bravo Jordi.
Publica un comentari a l'entrada