L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimecres, 12 d’octubre del 2011

ARTICLE D'OPINIO: LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ



La llibertat d'expressió és un concepte essencial per al funcionament de la comunicació humana. No és possible cap context on els humans, de forma continuada interactuem, parlem sobre qualsevol temàtica, si alhora no s'incardina dins un marc d'obertura i de novetat. Però la llibertat humana afig alguna cosa més, que per a d'aquesta manera arribar a moments àlgids d'expressivitat, execució interactiva, que a més d'associar-se amb elements atzarosos, alhora els trascendeix amb unes formes que podem considerar com a pròpies. Es tracta d'una llibertat d'exclusivitat humana. L'arbitri és com una espècie de mínim d'indeterminació, però per a ser humanament lliure no pot confondre's el mateix l'un amb l'altre. No és cap equació: atzar igual ni equivalent a llibertat, encara que el segon requereix inseparablement al primer.

Així, la llibertat d'expressió no té límits formals que marquen un contingut tal, o haja de seguir un ordre amb uns tals principis sobre quins són els preceptes o conviccions a mantenir (això  va fer en el passat en règims que tots coneixem, i a la definitiva acaben auto-estrangulant-se a sí mateix). Però això no vol dir que els ordres d'expressivitat no tinga límits, sinó el perímetre de la nostra llibertat són just els mateixos que els propis que té la vida. És a dir, el fer-nos càrrec de la nostra finitud i contingència, i amb la conseqüent responsabilitat, que ha de comportar un compromís d'una consciència imperant, i en la que tractem de comprendre d'una manera més efectivament possible quina és la nostra pròpia realitat. Hem de saber que hi ha un ampli espectre d'alternatives, però alhora defendre la nostra postura, i entendre també que no són totes igual de la mateixa manera, realitzables ni desitjables per igual a tothom. Ahí és just on entra la política: la tria, la reflexió, els distints compromisos i plans d'actuació; i com no, l'explicació sobre els esdeveniments. En conjunt les distintes postures és el que confrontem a l'àgora pública, i tractem de lluitar amb distints posicionament estratègics. Això ens porta a considerar quina és la dinàmica concreta segons unes pràctiques que s'en duen a terme, i l'escaient forma en la interpretació sota unes claus particulars. Des d'un punt de vista orgànic, malgrat les diferències que un context genera, si estan ajustades unes polítiques que porta una entitat administrativa, un govern, un ajuntament,... i per l'altra banda si els mitjans i difusió contribueix a la veracitat, invitació a la reflexió, afirmem que ajudarà per tant a coordinar els distints resorts que integra la societat. En compte d'açò, en canvi si la llibertat contribueix a intoxicar el clima social i desinformar a l'opinió pública, és probable que ens posicionarà en un lloc on serà més difícil emprendre favorablement un desenvolupament d'acció col.lectiva. Seria com si s'en perderen energies pel camí, i on la sana discrepància es converteix en prejudici.

Per tant, els límits a la llibertat d'expressió en un món de garanties i llibertats individuals, no és ja sols el que no se'n puguen dir unes tals coses, opinions, o hi haja unes tals línies roges infranquejables, etc; sinó més bé, és l'educació de la població i la consciència d'una opinió pública formada, madura i culta, el que ha de donar crèdit, fer-la assimilable, i atorgar un sistema d'importàncies ponderables. No tots podem escoltar a tothom, hem de simplificar i inevitablement sempre estem obligats a prendre travesses perquè en som massa, i la tria selectiva s'imposa en un món que hem d'organitzar la nostra pròpia finitud. Així es torna urgent davant un públic que hi haja una certa dosi de cultura qualitativa. D'aquesta manera són els propis agents els qui han de fer-se responsables de la seua pròpia opinió. Això és el que s'entén per viure en democràcia. En qualsevol proferència comunicativa, si tenim un públic format aquest tindrà els recursos adequats per a la preponderància d'exigir, almenys que hi haja honestitat intel.lectual. No podem permetre'ns malgastar el nostre temps en visions que no contribuesquen al creixement de mires, a l'amplària i fondària reflexiva sobre la complexitat de la nostra realitat. Saber detectar l'actitud de bona fe, és més difícil encara que comprendre les intencions que hi ha darrere sempre de qualsevol missiva. Ací està a grans trets l'imponent repte per a les societat super-informades del present. Això no vol dir posar cap tanca a la llibertat, sinó que la rellevància social que adquireix el mateix en distints mitjans, i saber detectar la ideologia intrínseca que emeten els intermediaris de la comunicació. Per tant, ha de ser el propi públic madur qui ha posar-los al seu lloc, i en cada context i cada circumstància el diferent crèdit que ha de donar-los. Malgrat tot, no sempre necessàriament ho és entés sempre en positiu, i ajustat a la realitat de la millor forma possible s'esdevé realitat. La maduresa consisteix en l'alerta permanent, i el desaprendre'ns sovint els camins realitzats per la rutina. Descartar el rerefons de l'odi, l'exigència d'una actitud en la que no val tot per igual, la mentida camuflada, és una de les guies per a moure's en el nostre món de la informació, i que s'hi genera dins el nostre entorn quotidià. Habermas a la Teoria de l'acció comunicativa ho exposa: Toda decisión es contingente, podría haberse tomado una decisión distinta. De ahí que ego y alter tengan que tratar de condicionar la libertad del otro para que las decisiones del otro no resulten en detrimento de los propios intereses.

Ens porta per tant, a considerar que un projecte polític que se n'aprecie com a tal, el que necessita és no ja sols fer pedagogia, clarificar la seua postura, l'ètica en les seues accions, impecabilitat en les actituds i motivacions, sinó comporta una forma efectiva que divulgue la seua acció. Si no es fa així contribuirà a desajustar la balança de la dialògica social. Una expressivitat honesta ha de ser consubstancial a l'acció política. És com el verbum creatore de tradició cristiana, doncs acció pública i comunicació social, ha d'haver entre ambdues un principi de continuïtat: l'acció crea llenguatges i les formes expressives indueixen a l'acció col.lectiva. Trencar açò perjudica a tothom. Les condicions d'interlocució són indispensables per a contribuir a ajustar aquestes dues esferes de la realitat social: fer arribar el missatge amb un coneixement adherit sobre el mateix, i alhora la possibilitat de contribuir a donar diferents visions sobre el mateix fenomen. Doncs bé, quan està ben coordinades entre sí, és just tot just es mateix i apreciar les distintes sensibilitats. En aquest ordre de coses, les noves tecnologies informacionals pot ajudar a contribuir a descentralitzar els vells oligopolis informacionals, i alhora involucrar un major nombre de visions internament divers, i que en són impregnats als propis projectes que una estructura és capaç d'incorporar-los harmònicament per a fer societat.


El tio Cento
-

13 comentaris:

Enrique Estruch i Ferrando ha dit...

Tío cento, un diez por el artículo y que se aplican el cuento los que no me dejan opinar sobre el fondo de las cosas, sin atacarme en lo personal llamándome de toda pero sin contestar a mis opiniones y poder debatirlas, hasta el punto que he dejado de escribir en valenciano pues no se hacerlo corréctamente, estoy en ello.Me dicen mis amigos del Bloc Vicente y Lucía que no deje de escribir en valenciano aunque lo haga mal, que hasta a ellos con el grado medio estudiado les cuesta y cometen constantes errores, pero tengo miedo de que la forma vuelva a empañar el fondo, que es lo que interesa.Yo no insulto a nadie , y menos desde el anonimato cobarde, por lo que pido lo mismo : respeto tolerancia y debate.
Es verdad que los extremos se tocan : desde la derecha más intolerante casi piden mi destierro, me censuran desde el ventilador en lo que no les interesa que se sepa y me atacan en lo personal. Y desde este medio, otra extrema, la izquierda pide lo mismo, que me vaya de mi tierra por no pensar igual que ellos, hasta niegan mi valencianidad.No debería ni contestarles, y voy a procurar sólo hablar con quién me respete, como "indi", todo un ejemplo, o el que nos da usted hoy con este artículo. Dicen que si tengo afán de notoriedad : sólo escribo por hobby y además me ayuda mucho el leer en valenciano a escribirlo. ¿hago daño a alguien con ello? ¿ y cuando aclaro los ataques al nuevo jefe de policía, lo que me censuran en el ventilador, o el tema de la piscina, de la que desgraciádamente se más que el equipo de gobierno y lo he demostrado, pregúntenle al padre del Alcalde o a Canet ?. Piénsenlo los que me atacan y, per favor, un poc de seny.
Espero sus respuestas y consejos.

Anònim ha dit...

No sap vosté més que el govern municipal, o si ho vol, no sap més que qui ha de saber del tema.

I s'està equivocant: si al final hi ha alguna cosa de bo, sàpiga que serà un tema de contractació i/o d'alcaldia.

Filòsof ha dit...

Com sempre pense que no sap llegir correctament. Hem tret l'article com a linia, per a que una persona parle del que sap i aporte, vosté pense que vol popularitzar-se, i ocm deien per a bé o per a mal però que parlen de mi. La llàstima es que vosté ni té mesura ni sap respectar, si llegeix l'article u respecta quan aporta al tema. Ara bé sóc de l'opinió de Vicent i Lucia, que escriga i que el conesquen, ell s'ho fa, i nosaltres devem donar eixa llibertat d'expressió. Cal llegir i viatjar més, ens portarà a no ofendre i saber on estem.

Estruch ha dit...

Digam voste a qui he ofés o he faltat al respecte jo, i demanare disculpes, a mi si que m'ahan faltat i prou. I en cuant a la piscina , li asegure que sí, que l'informació que te Canet es per mi, pregunteliu a ella o als Joan, pare i fill.No em fa falta popularitzarme, ja soc prou conegut, escric per hobby y para anar entrenant el valencia que estic estudiant, puc? I si no tinc mesura es perque tinc que contestar als atcs personals i no em deixen centrarme en el tema i ser curt en l'exposició, li eu asegure.Gracies de bestreta senyor filosofo.

Anònim ha dit...

Estruch ha dit...
Digam voste a qui he ofés o he faltat al respecte jo, i demanare disculpes, a mi si que m'ahan faltat i prou. I en cuant a la piscina , li asegure que sí, que l'informació que te Canet es per mi, pregunteliu a ella o als Joan, pare i fill.No em fa falta popularitzarme, ja soc prou conegut, escric per hobby y para anar entrenant el valencia que estic estudiant, puc? I si no tinc mesura es perque tinc que contestar als atcs personals i no em deixen centrarme en el tema i ser curt en l'exposició, li eu asegure.Gracies de bestreta senyor filosofo.



Si no l'importa, li posaré l'escrit tal i com s'hauria d'haver redactat (només en quant a gramàtica, eh? que en la forma no vaig a entrar ara), i així veu si va progressant amb el seu valencià.



Diga'm vostè a qui he ofès (ofés en la versió valenciana)o he faltat al respecte jo, i demanaré disculpes, a mi si que m'han faltat i prou. I en quant a la piscina , li assegure que sí, que la informació (per a una que aprostròfa, i va i resulta que no és) que té Canet es per mi, pregunteu-li-ho a ella o als Joan, pare i fill.No em fa falta popularitzar-me, ja soc prou conegut, escric per hobby y per anar entrenant el valencià que estic estudiant, puc? I si no tinc mesura és perquè he de(tindre que és una mala traducció del castellà)contestar als atacs personals i no em deixen centrar-me en el tema i ser curt en l'exposició, l'hi asseguro. Gràcies de bestreta senyor filosofo.



De res.

P.S.: Igual m'he deixat alguna cosa. Si es així, i algú vol ajudar al Sr. Estruch...

Filòsof ha dit...

Cal saber llegir i /o estudiar:

"Saber detectar l'actitud de bona fe, és més difícil encara que comprendre les intencions que hi ha darrere sempre de qualsevol missiva. Ací està a grans trets l'imponent repte per a les societat super-informades del present. Això no vol dir posar cap tanca a la llibertat, sinó que la rellevància social que adquireix el mateix en distints mitjans, i saber detectar la ideologia intrínseca que emeten els intermediaris de la comunicació. Per tant, ha de ser el propi públic madur qui ha posar-los al seu lloc, i en cada context i cada circumstància el diferent crèdit que ha de donar-los. Malgrat tot, no sempre necessàriament ho és entés sempre en positiu, i ajustat a la realitat de la millor forma possible s'esdevé realitat. La maduresa consisteix en l'alerta permanent, i el desaprendre'ns sovint els camins realitzats per la rutina. Descartar el rerefons de l'odi, l'exigència d'una actitud en la que no val tot per igual, la mentida camuflada, és una de les guies per a moure's en el nostre món de la informació, i que s'hi genera dins el nostre entorn quotidià".

El control de l'ego, de la propaganda, tot ho se, del victimisme, no m'avisen, veniu a per mi. Tot això taca la llibertat d'expressió. El que un carca.( recordeu carlista catòlic, diria que es llibertinatge. Per a la Cotorra no, parlem amb rao, escrivim el que vulgam però el respecte esta en saber el perquè s'escriu. Hi ha qui dispara fins al pianista. De res.

Enrique Estruch i Ferrando ha dit...

Li eu agraixc, aixina adeprenc, la meua mestra de valenciá em diu que siga escrivint en la nostra llengua pues aixó m'ajudará a aprende millor, i jo soc molt cregudet en lo que diuen els mestres...ella ja em corregirá lo que pertoque.

Anònim ha dit...

"ofés" (amb accent en la e tancat) és tan valencià com l'orxata, i "asseguro" és una forma de la variant del nord, ací hem d'utilitzar "assegure". Ambdós formes existixen, però hem d'usar en este cas la més propera i adequada al nostre context. Això és el que m'han dit a mi els meus mestres tota la vida.

NOE ALBEROLA ha dit...

No comparteixc els pensaments politics ni sobre la vida en general,que hi té el senyor Estruch.Però,eu de reconeixer que molts dels que s'escuden baix la protecció de l'anonimat,en quant a falta de respecte,intolerancia i poc seny el guanyen per goletjada.Cadascú es lliure dels seus pensaments peró quant li falta el respecte a un altre,es esclau de les seues paraules.Es pot debatre,desde un tó cordial i es té igual o més rao sense emplear un llenguatje agresiu.No conec,ni comparteixc els criteris per els que es guia Enrique Estruch,li puc dir que no estic d'acort en molts temes que ell defensa,peró desde la tolerancia.Jo soc valenciana faig faltes al escriure i continuaré escribint i aprenent i d'alta b

NOE ALBEROLA ha dit...

No hem cabia avanç,hem faltava a dir que continue pensant que al senyor ESTRUCH li agrada estar al punt de mida.Que no dic pas que aixó siga roin,fa que la resta tingam dialeg i disputa dialectica.Al cap i a la fi,ens fa parlar sobre el que opinem...

Estruch ha dit...

Noe t'agraixc la teu tolerancia i respete entre tant desgavells.

MENSY ha dit...

Perquè no s'obliden de ficar-se amb el Sr Estruch que l'únic que fa és opinar ens agrade o no les seues opinions i es dediquen a plantejar solucions i ajudes per al poble.Lo mateix dóna que governe un partit que un altre, sempre cal mirar pel poble i no en este cas per una persona com és el Sr Estruch
Ja esta bé de "dimes i diretes", que no estem en un parvulari Senyors comporten-se'n perquè la majoria de persones que llig este blog o qualsevol altre en què d'alguna manera sempre hi ha qui prohibie la llibertat d'expressió, ens avergonyim de que en els temps en què estem passen estes coses.
Es pot estar o no estar d'acord amb les persones, però arribar a estremos com els xiquets menuts dient 'y tu más' és de vergonya Preocupem-nos per altres coses i deixem que tots donen el seu opinió que rectificar és de savis

Enrique Estruch ha dit...

Per la meua part, d'acord, peró no hem deixen ni obrir la boca, en cuant parle, siga de lo que siga, canya al mono. Perqué no hem repliqueu en els articles com el de Camps o el de Morera? cuant dic lo que vos convé, no em digue rés...