L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.724
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:37.997

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ARTICLE D'OPINIÓ: El plenari del cortisol i la memòria.


Em comentava una amiga que al darrer plenari de l’ajuntament de Tavernes va hi hauré un debat sobre les canyes del riu on va observar que a un dels regidors participants – no em va dir qui – se li va notar una vena al coll molt unflada. Vaig comentar al meu amic Joaquim, metge a Tavernes, i em parlava que l’excessiva agressivitat  “reverberetja” – eixa paraula en concret – envers els sistemes endocrins dels mascles quan no poden aconseguir els seus objectius. Mira el que poden fer unes quantes canyes.

Continuava que, en situacions d’estrès, la glàndula adrenal llibera cortisol , una de les hormones que el cos necessita per a moure’s i enfrontar-se a les emergències. 

Aquestes hormones resulten adaptatives a curt termini  per a guarir les ferides dels suposats enfrontaments. Però , habitualment necessitem una taxa moderada  de cortisol, eixe “combustible” necessari per a les males situacions, que regula el nostre metabolisme i contribueix a regular el sistema immunitari. Si la taxa en sang roman molt de temps la nostra salut acaba ressentint-se: es deteriora la capacitat immunitària – perdríem regidors en aquestos temps difícils – provoca diabetis – cosa que porta a que certs regidors ja no tinguen la vista que tenien abans, és a dir, ho veuen tot diferent – augmenta la hipertensió – tindran més dificultat en comunicar-se entre ells, estaran més exaltats – i finalment el que més estic observant, la destrucció de les neurones del hipocamp, el que porta a que falte memòria en els nostres benvolguts regidors – m’ho han comentat la gent que sol anar als plenaris de l’ajuntament.  I clar vista la situació és normal que l’alcalde, el batle, demane un recés preocupat per la salut de tots ells.

Per tant s’intenta que amb la tranquil·litat del treball torne la memòria i es puga continuar de la forma més saludable el plenari. Repartint paraules i no sempre parlant el mateix, cal esser moderat en l’exercici de la paraula.

 I posats a tindre memòria, per ara els únics que han trencat el pont del riu, per les canyes, ha estat la dreta.  Els únics que, suposadament, estan manifestant-se contra el pla de millora del riu Vaca fins a l’autopista és la dreta. Oposar-se al projecte més milionari que ha entrat a la Valldigna,  que ens portarà feina en aquestos temps difícils, ja es oposar-se.

 Els que estan intentant solucionar els temes del parquing del passeig i la piscina – proper article – no es la dreta.

El PP que estiga tranquil, i que el seu canvi d’estratègia d’intentar trencar el bon rotllo del tripartit  que no els afecte al seu sistema endocrí.  Com que no han aconseguit des del primer dia descontrolar a l’alcalde, un objectiu difícil, ara estan amb el cortisol una mica alt i permanent i per això perden la memòria  i diuen que el Bloc fa el que feia el PP. Ni molt menys! És que hi ha que tindre molta memòria i recordar que en democràcia  qui entra a dit, a treballar a un ajuntament, ix a dit.  I en això tenim molta memòria. Estiguen tranquils que, per perdre-la, falta molta partida. Mentrestant amb prudència, però amb la màxima valentia que els temps ens porten, el tripartit farà el treball normal que toca fer en un ajuntament en tot moment- en crisi o sense crisi -  amb serietat i seguint les normes del sentit comú. No estem per a passar a la història, ni esser els millors o els pitjors, estem per a gestionar un ajuntament.

Escrivia la regidora Llum Sansaloni en un article: “Rabos de pansa “  i jo afegesc: “I control del cortisol”

                    Jaume Talens.

 PD: I si que deuen haver perdut la memòria perquè en cap moment i en cap dels llocs han parlat, ni han explicat res de res sobre el punt més important del plenari i la seua gestió en eixe punt: la  liquidació del pressupost del 2010 i el pressupost del 2011. O siga que rabos de pansa i control del cortisol!

6 comentaris:

LSP ha dit...

Jo també m'he fixat q eixe mateix regidor ja no mira a la gent del poble de la mateixa manera q ho feia abans, quan tot li anava a parar al seu pancell... Però clar, es el q te el q li toquen a algú la butxaca... que la pela es la pela!! Salut.

Anònim ha dit...

Pero quin es eixe pla milionari que te que entrar en la Valldigna?? la canalització del riu??

Bonic ha dit...

Discutim per unes canyes, i no volem canalitzar el riu fins on siga, per portar treball a la VALLDIGNA ?
La matització és correcta es treballarà a la Valldigna i es cobrarà. Esperem que millor que le Pla Confiança, El Pla E, al menys va pagar la seua part, i aquest pla del Vaca el porta l'estat a la Valldigna. La resta bufes de pato, soroll i prou.

Anònim ha dit...

EL OBSERVADOR...

Creo que hay un fallo en el número de concejales y en el sexo del concejal al cual se hace mención en el artículo.

Según lo observado al pleno, este más reciente y el anterior, las, si las concejalas a las cuales se les hincha la vena carótida o otra similar, son dos y dos concejalas femeninas, y cada una de ellas de un partido político diferente.

Y es cierto que a un concejal también pero en menor tamaño y protuberancia "venil".

Aunque en una de estas dos concejalas, cuando se le hincha la vena, tiene otros recursos para disimular este proceso, y que sistema usa, el mismo que el de nuestros Hijos pequeños, cara de pena unas pequeñas lagrimas (lagrimas de cocodrilo), y solucionado.

Creo que el gabinete de salud de empresa del ayuntamiento debería hacerles un chequeo completo a más de uno y más de una.

Jaume Talens ha dit...

Gràcies observador, si no es bona l'observació de la meua comunicant, si es pot dir que es bona la terapia proposada. Salutacions.

Anònim ha dit...

si es el mismo que yo pienso, hasta ha roto con viejos camaradas.