L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 630
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 35.619

dilluns, 22 d’agost de 2011

LA MIRADA DE LA COTORRA: 100 ANYS D'ENRIC VALOR

Avui fa 100 anys que va nàixer Enric Valor. No éra cap cantant de rock, ni cap pilot de Formula 1 o cosa semblant. Si fos així tota la parafernàlia mediàtica dels mitjans de la Generalitat del PP en parlarien d'Enric Valor, obriria els Noticies 9 i tindríem actes al Palau de les Arts i tutti quanti!.

Res d'això. Enric Valor passa sense armar pols i remoli oblidat per la programació cultural oficial de la nostra Generalitat que ni tan sols ha recordat que enguany, el del 100 anys del seu naixement, celebrem l'Any Valor.

I això passa, suposem, perquè Enric Valor tenia un greu defecte per a un sector de la societat valenciana: era escriptor i lingüista, i havia dedicat tota una vida a la dignificació del valencià, a recuperar les nostres històries tradicionals, aquells que es contaven a la vora del foc per la nit. A més d'escriure novel·les, donar lliçons i conferències. I això en un sector de la nostra societat valenciana, aquella que mira més cap a l'altiplà, això de viure en valencià ja sabeu que no està massa ben vist.

Avui, quan fa 100 any dels seu naixement, volem retre-li un homenatge. Hem copiat del blog del professor Enric Marco "Pols d'Estals" un escrit de la professora Rosa Magraner. Com sempre, un text assenyat i ben escrit. Gràcies, professora, perquè el teu escrit és un fidel reflex del que sentim per Enric Valor, un dels homenots que ens va ensenyar a estimar la nostra maltractada llengua.



És d’admirar com una persona  –a  qui a penes has vist en algunes ocasions i amb qui tan sols has creuat quatre paraules de cortesia i reconeixement en una mostra del llibre valencià de les que es feien a la Llotja del cap i casal– pot ser tan significativa en la teua vida. Això és, precisament, el que m’ha esdevingut amb el mestre Enric Valor.

Tan sols l’havia vist de lluny en alguns actes. D’ell en coneixia La flexió verbal i la Gramàtica catalana, especialment referida al País Valencià. La meua sorpresa fou quan vaig llegir totes les seues Rondalles valencianes en els dos volums de l’editorial Gorg. Quin sentiment de retrobament amb les meues arrels, amb la meua infantesa, amb la llengua rica i exuberant dels meus majors que per un temps ens havien fet menysprear per vulgar, pobletana i rebordonida! Quin goig en llegir a les seues admirables pàgines aquelles expressions que jo havia escoltat a casa tota la vida i tantes altres paraules del nostre patrimoni lexical que jo desconeixia o que ja havíem perdut a casa!

La primera rondalla, El llenyater de Fortaleny, la recollí Valor al meu poble: La Vall de Tavernes o Tavernes de la Valldigna. El meu iaio Batiste una vegada em va explicar que feia uns anys un senyor foraster anava pel poble preguntant als vells sobre antigues històries o contes populars i que sa mare, que en sabia un fum, va parlar amb ell una llarga estona. Pot ser fóra la meua besàvia Gertrudis una de les informants valleres d’aquesta extraordinària rondalla del llenyater? Això no ho sabré mai, però em queda el dubte i la il·lusió que així fóra. I sempre que llig aquesta rondalla o alguna altra als meus alumnes em vénen els records.

Enric Valor és la persona que més ha influït en mi a l’hora de recuperar el valor i la dignitat de la meua llengua materna. La seua bonhomia i saviesa m’encoratja a continuar la dura tasca, en aquests temps difícils d’oblit i d’autoodi . Ell, com Espriu, com Sanchis Guarner i tants altres, va viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. I nosaltres tenim el dret i el deure de llegar a les generacions futures el nostre major patrimoni cultural: la nostra llengua. 

Emmirallem-nos en la figura del mestre Enric Valor! Està en joc el futur de la llengua que ens fa ser valencians. Els nostres fills i els nostres alumnes ens ho agrairan.

Rosa Magraner i Grau
-

3 comentaris:

vpamies ha dit...

Avui som molts que estem difonent i coneixent una miqueta més Enric Valor.

JJ, Joan Jaume ha dit...

A l'Alfàndec dotze xiquets i xiquetes conten rondalles que fan estar en silenci hora i mitja a escoles sanceres, gràcies a Enric Valor. Ha passat a Xeresa, a Favara, a la Trobada d'Escoles en Valencià, i al Divina Aurora i com no a l'Alfàndec. Però volem afegir que si Enric Valor va ecriure, reinventar i ajuntar rondalles populars va ser al no deixar-li escriure al censura en valencià. El mestre Sanchis Guarner li va dir que escrivira rondalles per a botar-se la censura. I això li ho he d'agarir a tots dos. Com avui agraïm el preciós text de Rosa Magraner. VALOR VALENCIÀ, això contestavem cadascuna de les vegades que deiem el nom d'Enric Valor i així vull acabar VV, Valor Valencià.

1entretants ha dit...

Moltes gràcies per participar en l'homenatge a Enric Valor! Salutacions!