L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dimecres, 22 de desembre del 2010

De polítics governants a Espanya i al País Valencià i taronges

Només ens faltava el xapalló que acaba de pegar la Unió Europea el dilluns,  dia 13 de desembre, en  renovar l’acord amb el Marroc!!!.En el moment que estem, amb les taronges sense preu i el mercat que no es reactivarà fins que no s’acaben les clemenules. No tira el mercat ni ara que estem a Nadal. I mentre els collidors treballant a baix preu.

De fet, tal i com s'està portant el control d’entrada del cítrics marroquins a Europa l'acord suposa una autèntica liberalització dels cítrics al.lauites.  En que ens pot afectar? En que hi haurà una reducció de 5.500 productors de cítrics i uns 6.500 collidors i treballadores de magatzem. Però a més, la davallada del preu actual en un 30% . 


Ara, si que podem dir que produir taronges pot ser improductiu perquè els costos, no sol cal comptar els costos de produir la taronja sinó les infraestructures que comporta i els impostos, puga ser superior als beneficis.  No cal que us diguem els jornals que el productor fa al camp a Tavernes. Però estan deixant entrar a la Unió Europea unes taronges tractades amb productes fitosanitaris que no serien legals a València, i que venen ací amb ajudes directes o indirectes dels nostres impostos europeus. 

I ara valga com advertència a aquells que estan acostumats a no fer política i a que la facen contra d’ells. Ja ho deia Joan Fuster i és cert: si tu no fas política, la faran per tu. I contra tu, afegiríem nosaltres. Aquells que critiquen els sindicats tan alegrement , aquells que confien en els seues representants politics a  quatre anys,  aproven el que aproven, són els meninfots. Ens  tornen a enganyar. 

Però sembla ser, com sempre ens han dit alguns pares, els valencians som de mata morta. I ens toca recordar que nosaltres no.  Nosaltres tenim a la mà el pensament de Pedrolo, l’escriptor: reivindica encara que cregues que no serveix per a res. 

I per tant des d’ací la Cotorrra revindiquem uns sindicats que es mobilitzen per fer moure els polítics que ens governen i que  no treballen pels bé dels valencians i les valencianes. ¡I ai d’aquells que veuen mal les vagues de collidors o dels treballadors!.  No veuen que no hi ha massa eixida?. 

Caldrà recordar els paraules de Bertolt Brech: primer vingueren a per aquell i no vaig fer res; després per aquest, però com que tampoc no era jo, no hi vaig fer res. I ara que venen per mi...
Què farem? D'ací poc eleccions. Seguirem confiant amb els mateixos per a no fer res?. Pobre camp valencià, pobres taronges....!!!!
-

6 comentaris:

vicent ha dit...

Lo de la Unió Europea, pot ser molt discutible, criticable i tot el que vullgau però, integrar una macro organització político-econòmica com aquesta reporta tot eixe tipus de prebendes i altres. Per la qual cosa, no podem demanar cap tipus de sensibilitat ni cap mena de reconeixement o estima per un conreu determinat o un altre. Els comptes són els comptes i els diners són els diners. Uns reben més, altres menys i altres aporten per a després tornar a recuperar els diners aportats dels que els han rebut. I així va el mercat perquè ningú dóna un duro a quatre pessetes, com se solia dir quan comerciavem amb pessetes.

Ara bé. Pel que fa als polítics autonòmics i espanyols, la cosa és per a traure-li punta. Seria tan llarg i tan costos d'elaborar que sols vaig a dir que: centrar la política econòmica en la rajola ha estat la traició més gran que els polítics valencians podrien haver realitzat al nostre país, amb la mirada desviada dels polítics espanyols, tot i predicant la seua valencianeïtat, de boqueta però no de fets.

En què em base? Doncs en moltes coses de les que sols destacaré una: un edifici, un habitatge, quan acaba de construir-se sols aporta beneficis en primer lloc al venedor-promotor, després als intermediaris, bancs, caixes, etc., a les institucions públiques locals, autonòmiques i estatals pels impostos que genera i més endavant, quan un habitatge és habitat, se'n beneficien les companyies de sumministrament: aigua, llum, gas, etc..

En canvi, els treballadors que han participat en la seua construcció i fins i tot l'empresa constructora (cas a banda) ja no tenen cap opció de participar en els beneficis que puga produir eixe edifici o habitatge. Han de dedicar-se a la construcció d'un altre edifici o habitatge o qualsevol altra cosa o activitat diferent si és que volen generar diners.

En canvi, la producció agrícola-citrícola, encara que genere pocs diners a curt termini, tot i l'insegura i exposada als fenòmens atmosfèrics que és, ben organitzada i amb els corresponents controls i ajuts, suposa una constant i duradora activitat que reparteix la riquesa que genera. Què vol dir això? Doncs, que un camp de producció citrícola, per exemple, siga de la varietat que siga, un any normal, aquell que no s'haja produit cap entrebanc atmosfèric, pròpi de la producció o de mercat, el productor ingressa uns diners, més o menys, per la venda del seu producte i que el comerciant genera uns beneficis, més o menys grans, de la seua comercialització. Entre mig tenim els collidors/es, treballadors/es de magatzems, transportistes, fumigadors, llenyataires o podadors, treballadors del camp per a diverses tasqueds com: reg, crema de la brosta i altres, abonat, etc., etc.. I altres activitats o indústries relacionades com: fàbriques d'envasos de fusta, cartró, pàstic, etiquetes, paper, xarxes, productes fitosaniatris, maquinària, eines, etc., etc..

I això, es repeteix cada any. No acaba quan un camp de producció citgrícola acaba ser ser collit una temporada. La següent, les taronges tornen a surgir i així, successivament mentre el taronger no siga arrrancat o mort per una o altra raó. Substituir-lo és tan fàcil com barat. Sols cal esperar uns pocs anys per a començar a obtenir producció d'eixa nova planta.

El que passa és que això, com ja he dit, per una banda distribueix més la riquesa que genera i per l'altra, no permet l'enriquiment ràpit d'uns pocs especuladors i desaprensius. Gent sene sentiments ni estòmag. Uns profitosos que si el món fora un ou, se'l xuclarien.

silmin ha dit...

Però de qui penseu que són les taronges alauites? son dels mateixos que tenen un molt gran percentatge de terrenys al país valencià. Dels mateixos que la majoria saludem tots els dies i es fan algun que altre café amb nosaltres. Mentre la taronja valenciana baixa, les terres baixen i ells seguiexen comprant a bon preu amb els marges que aconsegueixen portant la materia primera del marroc.

Mentre les ajudes públiques van a comerços siguen "industria" o manufactura en forma de SAT o altres, cas Cosiva de simat que fa poc CREC va rebre prop de 60 milions de pesetes el 80% de la nova nau per via subvenció. Amb aquesta nau ha aconseguit incrementar el volum de facturació un 64% i la compra de taronja a la valldigna s'ha mantingut, de forma que ara crec que només representa el 25% o menys... les xifres crec que són aproximades.. i no vull parlar dels del "tio ...B" de Benifairó, que se me podreix la llengua només de pensar-ho...
en poques paraules, qui no corre vola, i els mateixos llauradors que acaben incloent-s'hi en una sat tindran una oportunitat.... els que no, acabats. Ja no són tots tant sants....

A més, el perill no crec que vinga d'eixa banda, mentre els subnormals de la GVA no defensen les DO amb barreres no arancelàries, ens portarà a la fí, a que la manufactura es traslladarà també al marroc per només exportar productes acabats a través de canals de distribució espanyols (subvencionats per l'administració púlica amb aixó d'ajuts a l'exportació)... en poques paraules o GVA espavila o tot en orris, i mira que pensar que tancaren els magatzems pot fer tremolar a qualsevol... però com pot espavilar si aquestos importadors, comercialitzadors i govern son tots uns?
Tocaria parlar al poble, però aquest està massa pagat amb la F1, el fushbol,....que per altra banda també fa pensar a ú: si cadascú no té el que es mereix?

falcó ha dit...

El que tinc ben clar és que el corredor mediterrani no servirà sols per a beneficiar-nos nosaltres i les nostres empreses sinó per a afavorir l'arribada dels productes del Magreb a Europa. El territori valencià i altres de més al sud de la península ibèrica, ens hem convertit en terres de pas per a connectar Europa amb Àfrica i si no, us done uns pocs exemples:

a) El trànsit de cotxes, persones i demés que cada any es produeix quan arriben les vacances de l'estiu. Vehicles carregats fins la bandera i plens de persones que travessen el nostre territori per a embarcar als ports d'Algesires, Màlaga, Almeria, Alacant per gaudir d'uns dies als seus respectius llocs d'origen.

b) la línia d'alta tensió. Una autopista energètica que servirà per ransportar energia elèctrica des de França fins el Marroc primer i després a altres països africans. No penseu que aquesta alta tensió es queda a Tavernes. No, per Tavernes Passa la línia però no se'n queda ni un gram. En aquest cas no podem aplicar-nos la dita que diu: l'aigua, per on passa banya.

c) El Corredor Mediterrani. La intenció és facilitar el transport de les mercaderies tant en un sentit com en altre. És a dir, des dels països productors d'Europa (França, Alemanya, principalment, Anglaterra i Italia) cap a l'Àfrica i viceversa. No vull oenseu critique el Corredor Mediterrani, el qual aprove i considere necessari, però si des d'Europa el potencien i faciliten la seua creació no és per beneficiar-nos a nosaltres sinó per a beneficiar-se ells. I si no, temps al temps.

Etc.

silmin ha dit...

No es tracta de si els altres guanyen o perden, si ho fan per aquestes raons o altres, és tracta de si ens ajuda o no a eixir del forat... que sigua per distribuir bens del nord d'Europa a Àfrica..vale i tant em fa, si conseguim creiximent,feina i benestar al país valencià ja em va bé.

falcó ha dit...

Si. El que dius està molt bé, company Silmin, però nosaltres hem havut de superar uns anys i unes taxes i uns ajustaments per poder formar part de la UE, igual que has rebut ajudes que ara has d'anar tornant d'una o altra manera. Els marroquins i altres paÏsos africans no.

Les infraestructures com les carreteres, els tenguts elèctrics i altres, els construim nosaltres, els mantenim noslatres i els soportem nosaltres, contaminen molt o poc; molesten més o menys, etc..

Al principi, els nostres transportistes havien de pagar, a banda de les autopistes de peatge, unes taxes per a circular lliurement per Europa i en canvi,. els marroquins això no ho paguen.

No vull penses, i cap company de la Cotorra tampoc, estic en contra del progrés dels altres. El que no vull es que tot es carregue sempre sobre el llom dels mateixos. No sé si això s'entendrà o no, però és el que sent.

Ja hi ha prou d'eixa solidaritat malentesa com diuen alguns. Jo, a això li dic, la LLEI DE L'EMBUT moderna. L'antiga era: l'ample per a mi i l'estret per a tu, mentre que la moderna diu: l'ample per a mi i l'estret també, per no perdre el costum.

silmin ha dit...

Jo es que amb el canvi de la PAC ja done per perdut el mercat de la taronja, l'unica possibilitat es a través de DO, qualitat i barreres per ús de pestecides/adobs... però com l'enemic el tenim també a casa amb la casta política i el comerços, ho veig negre....molt negre..ara em pareix collonut qualsevol defensa i lluita per l'horta valenciana... espere els vaja el millor possible,...però jo crec o preferisc centrar-me en la defensa en el següent graò manufactura agrìcola i sector indústria. Que conste que no dic que faig bé... simplement és altra opció encara que no m'agrade. També estaria oplir-li les seus del psoe de la taronja que no s'ha venut a vore si espavilen un poc encara que siga per no emmerdar-se amb tanta taronja podrida.