L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

diumenge, 12 de desembre del 2010

ARTICLE D'OPINIO: EL NADAL

L'Església Catòlica primitiva va absorbir molts dels ritus pagans existents, per tal que les persones no se sentiren reprimides en les seues celebracions, sobretot les que es referien al solstici d'hivern i l'arribada de la primavera. No obstant açò, la nova religió es va imposar amb la més cruel i vexatòria repressió que va ser objecte la raça humana al llarg de tota la història.
Així va ocórrer amb la festa pagana romana Saturnal que se celebrava durant set dies amb bullicioses diversions i banquets el 19 de desembre, en honor del Déu de l'agricultura Saturn just en el solstici d'hivern.
Al mateix temps en el Nord d'Europa ocorria el mateix amb la festa d'hivern denominada Yule en les quals es cremaven grans troncs adornats de branques amb cintes de colors, perquè el Sol brillara amb més força.
Ja que no tenia data concreta en els evangelis el naixement de Jesucrist, l'Església va unificar aquestes dues festes paganes per a declarar el 25 de desembre com a dia de la Nativitat. Posteriorment en l'Edat Mitjana als banquets i festejos se'ls van incorporar les nadales i el Naixement.
Però realment el Nadal, tal com el coneixem ara, és un producte del segle XIX. L'Arbre de Nadal d'origen germànic es va estendre per tot Europa i Amèrica. Les nadales van ser recuperades de l'antiguitat i se'n van composar moltes de noves. Les targetes de Nadal no van arribar a ser utilitzades fins al 1870.
La imatge tan volguda pels xiquets de Santa Claus és d'origen medieval; per exemple a Rússia porta un garrí rosat sota el braç en lloc d'un trineu ple de joguets, que en realitat va ser una invenció nord-americana de màrqueting per a atraure als compradors en aquestes dates.
Tot i això, la il·lusió dels xiquets i els no tan xiquets, per adornar casa, anar pels carrers gaudint de tanta llum i tant de color, els dolços delitosos que ens fan la boca aigua als més llaminers, les nadales plenes d'alegria, les llargues llistes de regals perquè Santa Claus o els Reis d'Orient ens emplenen els nostres mitjons i els baixos dels nostres arbres de nadal, mamà traginant en la cuina per a fer suculentes viandes, els dies de vacances amb els pares, que sembla que es dispara aqueix xip en el nostre interior d'amor al proïsme, de tendresa envers els fills, dels iaios rient i bevent-se una copeta “prohibida”, aqueixa unió on quasi es perdona tot o almenys es posposa, aqueix sentiment encara que estiga basat en dates poc exactes, en un popurri de tradicions de molts països, en màrqueting; aqueix sentiment ens ha unit i ens uneix a tots una vegada a l'any.
Jo sóc de les que esperen amb alegria el Nadal, m'òmplic el cor de vells records de la  infantesa, de les persones que ja no estan amb mi, de mon pare que somreia tot murri a ma mare mentre li “robava” un dolç de la safata, i a la meua mare entre els fogons amb nosaltres, els fills al seu al voltant, ajudant, tastant i xarrant de la seua infantesa i de les coses que feia la meua àvia també per a ells. En fi, és una època d'estimar, recordar i transmetre, encara que para alguns manque d'un sentit religiós.


Rocío Matamoros Valdés.
-

2 comentaris:

La Cotorra de la Vall ha dit...

No s'admeten comentaris als articles d'opinió. Ens podeu fer arribar els vostres articles d'opinió a

lacotorradelavall@gmail.com

L'única condició és firmar amb noms i cognoms vertader.

La Cotorra de la Vall ha dit...

Res més lluny de voler censurar les opinions sobre les opinions. Ja n'hi ha prou de censura "indirecta" per tot arreu!
Varem pensar en eixes normes precisament pel contrari:
que tot article d'opinió es contestara amb altres d'opinió, amb la qual cosa s'enriquia el debat i s'obria el ventall a més sectors de la societat.
Errats, encertats? Simplement unes mínimes normes que, són les que se segueixen a tots els mitjans escrits: un article d'opinio es contesta amb un altre d'opinió firmat amb nom i cognoms. No hem inventat res de nou.