Mirant-les passar. O com diguem a la Valldigna “sense tocar bola”. Així s’ha quedat la societat valenciana mentre li desmantellaven el sistema financer en menys de tres setmanes i les seues dos caixes més importats, la tercera i la quarta de l’Estat, han passat a formar part de dos SIP, o fusions fredes, en les quals el màxim que han aconseguit és el 42% de poder (un 40% per a la CAM). Un desastre per a l’autonomia valenciana, que ha fet més evident si cap l’extrema debilitat del president de la Generalitat, Francisco Camps, que no ha sigut capaç d’aconseguir una fusió entre Bancaixa i la CAM i que veu com el poder de decisió es trasllada a Astúries i Madrid.
Malgrat la pèrdua de poder de decisió, el president de la Generalitat va assegurar ahir que l’operació és molt beneficiosa i va titllar la jornada com “un gran dia per a la Comunitat i per a Espanya”. Una afirmació que demostra la seua incapacitat per a configurar una entitat forta al territori com sí que ho han aconseguit els gallecs, els andalusos, els bascos i els catalans. Camps va fer èmfasi en què la seu social es quedava a València, però tothom sap que això és una formalitat. I sinó que li ho pregunten a Castelló, domicili de la que era fins ahir caixa valenciana, quin pes tenia a Bancaixa.
I com no, i com no podia ser d’una altra manera, pensa la patronal valenciana Cierval. El seu president, Rafael Ferrando, va manifestar que la fusió és positiva perquè “arribarà el crèdit a les empreses”, com si amb una unió valenciana no haguera sigut igual de posible l’arribada de crèdits. El contrari pensa el president d’AVE, Francisco Pons, qui el dia d’abans es va mostrar contrari a perdre una arma financera pròpia com Bancaixa.
El síndic de Compromís, Enric Morera, del Bloc, ha qualificat la fusió com “un colp mortal per a l'economia valenciana perquè ens deixa sense instruments financers sota control valencià i es compleix el pacte Zapatero-Rajoy, que s'han repartit les dues principals caixes valencianes, lliurant la CAM a l'òrbita socialista i ara Bancaixa a l’òrbita del PP. Com era d’esperar, Camps ha canviat la seua proclamació provisional de candidat del PP pel control de Bancaixa per part de Madrid”.
EU es va manifestar en contra i el diputat autonòmic Lluís Torró va afirmar que a partir d’ara “totes les decisions es prendran fora. La fusió de Bancaixa amb Caja Madrid i l’anterior de la CAM deixen el sector financer valencià definitivament mort”.
Però la resposta més pintoresca a la fusió la va donar el PSOE valencià, en realitat l’únic partit polític a banda del PP amb poder de decisió a Bancaixa i que es va manifestar en un breu comunicat. Després de recordar que Camps els va excloure dels òrgans de decisió de les caixes, els socialistes asseguraren que no van a plantejar batalla per Bancaixa, tot i tindre un poder suficient a l’assemblea com per a qüestionar la SIP, i que per “responsabilitat” no donaran imatge de dissensió en la decisió presa ahir pel Consell d’Administració de Bancaixa. En poques paraules, i tal com ens té acostumats, el PSOE ha perdut una vegada més l’oportunitat de fer una defensa ferma dels interessos valencians.
Malgrat la pèrdua de poder de decisió, el president de la Generalitat va assegurar ahir que l’operació és molt beneficiosa i va titllar la jornada com “un gran dia per a la Comunitat i per a Espanya”. Una afirmació que demostra la seua incapacitat per a configurar una entitat forta al territori com sí que ho han aconseguit els gallecs, els andalusos, els bascos i els catalans. Camps va fer èmfasi en què la seu social es quedava a València, però tothom sap que això és una formalitat. I sinó que li ho pregunten a Castelló, domicili de la que era fins ahir caixa valenciana, quin pes tenia a Bancaixa.
I com no, i com no podia ser d’una altra manera, pensa la patronal valenciana Cierval. El seu president, Rafael Ferrando, va manifestar que la fusió és positiva perquè “arribarà el crèdit a les empreses”, com si amb una unió valenciana no haguera sigut igual de posible l’arribada de crèdits. El contrari pensa el president d’AVE, Francisco Pons, qui el dia d’abans es va mostrar contrari a perdre una arma financera pròpia com Bancaixa.
El síndic de Compromís, Enric Morera, del Bloc, ha qualificat la fusió com “un colp mortal per a l'economia valenciana perquè ens deixa sense instruments financers sota control valencià i es compleix el pacte Zapatero-Rajoy, que s'han repartit les dues principals caixes valencianes, lliurant la CAM a l'òrbita socialista i ara Bancaixa a l’òrbita del PP. Com era d’esperar, Camps ha canviat la seua proclamació provisional de candidat del PP pel control de Bancaixa per part de Madrid”.
EU es va manifestar en contra i el diputat autonòmic Lluís Torró va afirmar que a partir d’ara “totes les decisions es prendran fora. La fusió de Bancaixa amb Caja Madrid i l’anterior de la CAM deixen el sector financer valencià definitivament mort”.
Però la resposta més pintoresca a la fusió la va donar el PSOE valencià, en realitat l’únic partit polític a banda del PP amb poder de decisió a Bancaixa i que es va manifestar en un breu comunicat. Després de recordar que Camps els va excloure dels òrgans de decisió de les caixes, els socialistes asseguraren que no van a plantejar batalla per Bancaixa, tot i tindre un poder suficient a l’assemblea com per a qüestionar la SIP, i que per “responsabilitat” no donaran imatge de dissensió en la decisió presa ahir pel Consell d’Administració de Bancaixa. En poques paraules, i tal com ens té acostumats, el PSOE ha perdut una vegada més l’oportunitat de fer una defensa ferma dels interessos valencians.
Bancaixa passa d’estar controlada pels valencians i pel PP valencià, a estar dirigida només pel PP, això sí, madrileny. I no va desencaminat Morera atés que la SIP permet mantindre la identitat corporativa a cada una de les seues integrants en un principi, però els dóna 10 anys per a formalitzar una fusió que fructifique en una nova entitat i, en eixe cas, de ben segur que la batuta la portarà Madrid, amb el 58% de poder.
Amb uns actius de 340.000 milions d'euros, el nou SIP es consolidarà com a la primera caixa d'estalvis d'Espanya, per davant de la Caixa i es converteix en la primera entitat en banca comercial i d'empreses al mercat estatal per volum de negoci. Un objectiu que s’havia marcat el president de Caja Madrid, Rodrigo Rato (en la fotografia, no sabem si riu per la fusió), des que va arribar al control de l’entitat.
I ara ve la qüestió: Una vegada aconseguit el botí, què impedeix a Mariano Rajoy acabar amb la carrera de Camps? O era la moneda de canvi?
Elaboració feta a partir de L'Informatiu
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada