Ha mort Jose Saramagó. A Lanzarote (Illes Canàries) on vivia de fa temps. Als 87 anys d'edat.
Ha mort i, encara que no siga massa conegut, era un home vinculat a la Valldigna per mitja del Festival Internacional “Sete Sois Sete Luas” del qual Tavernes és una seu espanyola. L’autor portugués, Premi Nobel de Literatura, fins i tot va estar fa uns anys, al principi de l'andadura vallera del festival, en l’acte de presentació de Tavernes com a seu que va tindre lloc a València perquè, al igual que el Premi Nobel italià Dario Fo, són el promotors del festival i màxims impulsors i representants.
Precisament el nom del festival “Sete Sois, Sete Luas” ( http://www.7sois7luas.com/ ) pren el nom dels personatges de la novel·la de Samarago que el va donar a conéixer com a gran escriptor: “Memorial del convent” i de la qual us recomanem la lectura, encara que siga un poc complexa per l’estil de l’autor.
Precisament el nom del festival “Sete Sois, Sete Luas” ( http://www.7sois7luas.com/ ) pren el nom dels personatges de la novel·la de Samarago que el va donar a conéixer com a gran escriptor: “Memorial del convent” i de la qual us recomanem la lectura, encara que siga un poc complexa per l’estil de l’autor.
La seua mort va ser divendres passat. L’equip de la Cotorra em deixat passar uns dies (no volem que ens diguem oportunistes) esperant que el nostre ajuntament i en especial els polítics del PP, que per cert els d'aleshores tan profusament es fotografiaren amb Saramago en l’acte de presentació que comentem abans, ferà de cara als ciutadans i ciutadanes alguna nota oficial, alguna cosa que recordara als veïns al Saramago artifex i promotor del festival "Sete Sois, Sete Luas" que, des de fa més d’una dècada, està donat a conéixer el nom de Tavernes i la Valldigna per tota Europa; alguna mostra de condolència publica, algun recordatori en el web municipal, alguna bandera a mitjan pal, algun dia de dol oficial.... res de res.
Ha mort José Saramago i el govern municipal sembla ser que ni s’ha assabentat. Sembla ser que tampoc els fa falta: A l’estiu continuaran acudint a les seus d’altres països, enviaran a algun artista valencià o de la Valldigna de representant al festival, aniran a Pondedera o a qualsevol seu estrangera, eixiran a la fotes i faran turisme gràcies al festival, però de Saramago.... ¿Qui és eixe Saramago?
Només uns breus apunts: Va ser el primer autor portuguès en rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Entre les seves obres destaquen “Memorial del convent” , “L'any de la mort de Ricardo Reis” (1984), “L'evangeli segons Jesucrist” (1991), “Assaig sobre la ceguesa' (1995)” i “La caverna' (2001)”
La mort de José Saramago representa la desaparició de l’últim dels grans escriptors portuguesos compromesos amb la Revolució dels Clavells. Enfront del corrent socialdemòcrata i reformista, Saramago i el grup d’autors pròxim al Partit Comunista del Diário de Notícias, van encarnar el corrent radical que va sostenir l’experiència revolucionària de Vasco Gonçalves.
El premi Nobel de literatura de l’any 1998 representava un doble reconeixement: a la ploma de Saramago, amarada de compromís social, i a la generació que va resistir la iniquitat salazarista per salvar la dignitat de la cultura portuguesa.
Ha mort José Saramago i el govern municipal sembla ser que ni s’ha assabentat. Sembla ser que tampoc els fa falta: A l’estiu continuaran acudint a les seus d’altres països, enviaran a algun artista valencià o de la Valldigna de representant al festival, aniran a Pondedera o a qualsevol seu estrangera, eixiran a la fotes i faran turisme gràcies al festival, però de Saramago.... ¿Qui és eixe Saramago?
Només uns breus apunts: Va ser el primer autor portuguès en rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1998. Entre les seves obres destaquen “Memorial del convent” , “L'any de la mort de Ricardo Reis” (1984), “L'evangeli segons Jesucrist” (1991), “Assaig sobre la ceguesa' (1995)” i “La caverna' (2001)”
La mort de José Saramago representa la desaparició de l’últim dels grans escriptors portuguesos compromesos amb la Revolució dels Clavells. Enfront del corrent socialdemòcrata i reformista, Saramago i el grup d’autors pròxim al Partit Comunista del Diário de Notícias, van encarnar el corrent radical que va sostenir l’experiència revolucionària de Vasco Gonçalves.
El premi Nobel de literatura de l’any 1998 representava un doble reconeixement: a la ploma de Saramago, amarada de compromís social, i a la generació que va resistir la iniquitat salazarista per salvar la dignitat de la cultura portuguesa.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada