Compromís afirma que diu que “al negar-se a demanar als funcionaris el requisit lingüístic, el PP i el PSOE permeten que hi haja “ciutadans de segona”, que som els que parlem valencià."
El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assenyalat que el govern valencià ha declarat que estudia aplicar la “clausula Camps” per a exigir allò que el Tribunal ha considerat constitucional per a Catalunya. "Ens sembla molt bé, quant més autogovern millor, però és curiós que s’hagen apressat a dir que deixaran fora d’aquestes reivindicacions d’augment competencial el tema lingüístic, concretament que el valencià siga l’idioma vehicular en l’ensenyament, com diu l’Estatut català. I, per a justificar-ho, el conseller Castellano ha argumentat que no volen que “hi haja ciutadans de primera i ciutadans de segona, segons l’idioma”.
El diputat de Compromís ha fet notar que “és ara quan hi ha ciutadans de segona, però som aquells que volem viure plenament en valencià i no ho podem fer, perquè el valencià, per més que siga oficial, és sistemàticament arraconat i marginat per l’administració autonòmica, a tots els nivells, començant pel mateix ensenyament. Sense anar més lluny, ara, en aprovar la Llei de la Funció Pública, el PP s’ha negat a acceptar la proposta de Compromís que als nous funcionaris se’ls demane el “requisit lingüístic”, és a dir, el coneixement de les dues llengües oficials del territori, per poder opositar; i el PSOE l’ha secundat en aquesta negativa".
Compromis afirma que amb mesures i exclusions com aquestes, els qui resultem marginats, i són "“ciutadans de segona"” som els que veiem com el nostre dret a ser atesos en valencià no és respectat. "Sí, té raó el conseller Castellano quan diu que hi ha ciutadans de primera i de segona segons l’idioma, però s’oblida de dir que els de segona som justament els valencianoparlants”.
El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assenyalat que el govern valencià ha declarat que estudia aplicar la “clausula Camps” per a exigir allò que el Tribunal ha considerat constitucional per a Catalunya. "Ens sembla molt bé, quant més autogovern millor, però és curiós que s’hagen apressat a dir que deixaran fora d’aquestes reivindicacions d’augment competencial el tema lingüístic, concretament que el valencià siga l’idioma vehicular en l’ensenyament, com diu l’Estatut català. I, per a justificar-ho, el conseller Castellano ha argumentat que no volen que “hi haja ciutadans de primera i ciutadans de segona, segons l’idioma”.
El diputat de Compromís ha fet notar que “és ara quan hi ha ciutadans de segona, però som aquells que volem viure plenament en valencià i no ho podem fer, perquè el valencià, per més que siga oficial, és sistemàticament arraconat i marginat per l’administració autonòmica, a tots els nivells, començant pel mateix ensenyament. Sense anar més lluny, ara, en aprovar la Llei de la Funció Pública, el PP s’ha negat a acceptar la proposta de Compromís que als nous funcionaris se’ls demane el “requisit lingüístic”, és a dir, el coneixement de les dues llengües oficials del territori, per poder opositar; i el PSOE l’ha secundat en aquesta negativa".
Compromis afirma que amb mesures i exclusions com aquestes, els qui resultem marginats, i són "“ciutadans de segona"” som els que veiem com el nostre dret a ser atesos en valencià no és respectat. "Sí, té raó el conseller Castellano quan diu que hi ha ciutadans de primera i de segona segons l’idioma, però s’oblida de dir que els de segona som justament els valencianoparlants”.
Nota de Compromís
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada