Ja des de Pitàgores es creia en el vincle de la música amb la medicina, el seu poder màgic i curatiu. Si la medicina purificava el cos, la música purificava l’ànima. Segons investigacions neurobiològiques, la música pot produir importants canvis en l’organisme: accelera o retarda les principals funcions orgàniques (ritme cerebral, circulació, respiració, digestió i metabolisme), incrementa o disminueix el to i energia muscular, modifica el sistema immunitari,altera l’activitat neuronal en les zones del cervell implicades en l’emoció i incrementa la resistència per al treball i activitats d’alt rendiment.
Intel·lectualment la música desenvolupa la capacitat d’atenció i afavoreix la imaginació i capacitat creadora. Estimula la capacitat de concentració i la memòria a curt i a llarg termini, el sentit de l’ordre i l’anàlisi. Manté en actiu les neurones cerebrals, cosa que facilita l’aprenentatge, exercita la intel·ligència i afavoreix l’ús de diferents raonaments.
El Dr. Richard Franckowiat, de l’Institut de Neurologia de Londres, va comprovar en les seves investigacions que els hemisferis del cervell estan més desenvolupats en els músics. També va descobrir que el lòbul temporal en l’escorça cerebral és més pronunciat en els músics. Aquesta zona està relacionada amb els processos del llenguatge.
En el Journal Nature del 23 d’abril de 1998 apareix un article que fa referència a investigacions de la Universitat de Münster (Alemanya) en les quals descobreixen que les lliçons de música en la infantesa engrandeixen el cervell.
La música pot desenvolupar, en els més xicotes,àrees cognitives, socials, emocionals, afectives,motrius, del llenguatge o capacitat de lectura i escriptura. Requereix operacions mentals. En la seva pràctica estan la vista, audició, motricitat i processos cognitius i emocionals relacionats en la interpretació i apreciació. L’estudi neurocognitiu de les funcions musicals ens ajuda a entendre com s’organitza el cervell en aquestes operacions.
Aquest art ens facilita l’aprenentatge de les matemàtiques i els idiomes; açò es manifesta millor si comencen l’aprenentatge dels sons sobre els tres anys, o abans i tot. Cantar o tocar algun instrument possibilita l’autorelació, augmenta l’autoestima i contribueix a la integració social. També mitjançant l’educació musical afavorim la sensibilitat estètica.
Susan Langer considera que la música és l’art que millor pot expressar els sentiments.
He parlat potser amb molts tecnicismes, però el que de veritat ens interessa és saber què estem regalant als nostres fills i filles quan decidim que estudien música.
Intel·lectualment la música desenvolupa la capacitat d’atenció i afavoreix la imaginació i capacitat creadora. Estimula la capacitat de concentració i la memòria a curt i a llarg termini, el sentit de l’ordre i l’anàlisi. Manté en actiu les neurones cerebrals, cosa que facilita l’aprenentatge, exercita la intel·ligència i afavoreix l’ús de diferents raonaments.
El Dr. Richard Franckowiat, de l’Institut de Neurologia de Londres, va comprovar en les seves investigacions que els hemisferis del cervell estan més desenvolupats en els músics. També va descobrir que el lòbul temporal en l’escorça cerebral és més pronunciat en els músics. Aquesta zona està relacionada amb els processos del llenguatge.
En el Journal Nature del 23 d’abril de 1998 apareix un article que fa referència a investigacions de la Universitat de Münster (Alemanya) en les quals descobreixen que les lliçons de música en la infantesa engrandeixen el cervell.
La música pot desenvolupar, en els més xicotes,àrees cognitives, socials, emocionals, afectives,motrius, del llenguatge o capacitat de lectura i escriptura. Requereix operacions mentals. En la seva pràctica estan la vista, audició, motricitat i processos cognitius i emocionals relacionats en la interpretació i apreciació. L’estudi neurocognitiu de les funcions musicals ens ajuda a entendre com s’organitza el cervell en aquestes operacions.
Aquest art ens facilita l’aprenentatge de les matemàtiques i els idiomes; açò es manifesta millor si comencen l’aprenentatge dels sons sobre els tres anys, o abans i tot. Cantar o tocar algun instrument possibilita l’autorelació, augmenta l’autoestima i contribueix a la integració social. També mitjançant l’educació musical afavorim la sensibilitat estètica.
Susan Langer considera que la música és l’art que millor pot expressar els sentiments.
He parlat potser amb molts tecnicismes, però el que de veritat ens interessa és saber què estem regalant als nostres fills i filles quan decidim que estudien música.
J.Lluís Alberola
1 comentari:
No s'ademeten comentaris als articles d'opinió.
Publica un comentari a l'entrada