Hem rebut aquest comunicat, que hem hagut d'extractar per la seua llargària. Confiem en no haver-nos deixat res important.
El present comunicat vol posar de manifest la difícil situació per la que les Escoles de Música Valencianes estan passant i el futur que ens espera als docents, als estudiants i als amants de la música, en un moment en què el context econòmic no és el més favorable per a ningú.
El Dia de la Música Valenciana de l’any 2009 la Consellera de Cultura Trinidad Miró va expressar el recolzament des de la Generalitat (cita textual), “a esa gran familia que formáis los músicos de la Comunitat, gracias a la cual hemos escrito algunos de los pasajes más brillantes de nuestra historia cultural”.
Per a l’any 2010 que acabem de començar es preveu una situació que contradiu totes eixes bones paraules i números grandiloqüents. El projecte pressupostat pel Consell de la Generalitat Valenciana per a les escoles de música inclou notabilíssims retalls respecte a les partides dels anys anteriors, de fet ja prou escasses en general.
La reducció en l’ajuda a les Escoles de Música és d’un 35% menys respecte a l’any anterior. Això suposa que el percentatge de costos que cobreix la subvenció disminueix d’un 66,6% en l’any 1996 al 17,84% de l’actualitat. Sense aquesta ajuda a les escoles de música, aquestes es troben literalment asfixiades econòmicament i preveuen, en moments complicats de crisi econòmica, no només incrementar el nombre d’aturats de l’INEM, sinó que els estudiants de la seua escola no puguen satisfer les seues necessitats educatives i que aquesta cantera enorme i genial de músics valencians es perga entre els brams i els sorolls d’altres fastos, pompes i circumstàncies molt menys arrelats a la nostra idiosincràsia com a poble. Tot és qüestió de prioritats.
Davant aquesta clara injustícia la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha protestat formalment i de manera contundent davant la Generalitat per aquestes escandaloses retallades pressupostàries. Per a la Federació “no solament s’estan incomplint les finalitats de la Llei Valenciana de la Música (que entre d’altres inclou “el foment, protecció, coordinació, planificació, difusió i promoció de la música a la Comunitat Valenciana i la creació dels mitjans i condicions necessàries perquè la societat valenciana desenrotlle la seua cultura musical en les diferents facetes”), sinó que existeix una clara disposició a reduir a la mínima expressió les ajudes per al funcionament de la Federació i per a la promoció de les Escoles de Música i de les altres activitats de les societats musicals federades”.
El Dia de la Música Valenciana de l’any 2009 la Consellera de Cultura Trinidad Miró va expressar el recolzament des de la Generalitat (cita textual), “a esa gran familia que formáis los músicos de la Comunitat, gracias a la cual hemos escrito algunos de los pasajes más brillantes de nuestra historia cultural”.
Per a l’any 2010 que acabem de començar es preveu una situació que contradiu totes eixes bones paraules i números grandiloqüents. El projecte pressupostat pel Consell de la Generalitat Valenciana per a les escoles de música inclou notabilíssims retalls respecte a les partides dels anys anteriors, de fet ja prou escasses en general.
La reducció en l’ajuda a les Escoles de Música és d’un 35% menys respecte a l’any anterior. Això suposa que el percentatge de costos que cobreix la subvenció disminueix d’un 66,6% en l’any 1996 al 17,84% de l’actualitat. Sense aquesta ajuda a les escoles de música, aquestes es troben literalment asfixiades econòmicament i preveuen, en moments complicats de crisi econòmica, no només incrementar el nombre d’aturats de l’INEM, sinó que els estudiants de la seua escola no puguen satisfer les seues necessitats educatives i que aquesta cantera enorme i genial de músics valencians es perga entre els brams i els sorolls d’altres fastos, pompes i circumstàncies molt menys arrelats a la nostra idiosincràsia com a poble. Tot és qüestió de prioritats.
Davant aquesta clara injustícia la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha protestat formalment i de manera contundent davant la Generalitat per aquestes escandaloses retallades pressupostàries. Per a la Federació “no solament s’estan incomplint les finalitats de la Llei Valenciana de la Música (que entre d’altres inclou “el foment, protecció, coordinació, planificació, difusió i promoció de la música a la Comunitat Valenciana i la creació dels mitjans i condicions necessàries perquè la societat valenciana desenrotlle la seua cultura musical en les diferents facetes”), sinó que existeix una clara disposició a reduir a la mínima expressió les ajudes per al funcionament de la Federació i per a la promoció de les Escoles de Música i de les altres activitats de les societats musicals federades”.
S’han rebutjat totes les propostes d’esmenes que la Federació havia enviat per tal de veure de millorar la situació i donar solució a la possible catàstrofe que això suposarà per a l’estudi de la música en la Comunitat Valenciana i els consegüents efectes culturals que comportarà en un futur pròxim.
Si no canviem aquesta situació, les Escoles de Música, no podran afrontar eixes despeses com fins ara feien, i això provocarà un augment en les quotes dels estudiants, i una pèrdua importantíssima de futurs músic, convertint l’estudi de la música en una activitat menys social i més elitista.
Esperem que aquest escrit sensibilitze a tota la gent relacionada en el món de la música i puga servir per recolzar totes les accions que es porten a terme en un futur pròxim per tal de solucionar aquest problema.
Si no canviem aquesta situació, les Escoles de Música, no podran afrontar eixes despeses com fins ara feien, i això provocarà un augment en les quotes dels estudiants, i una pèrdua importantíssima de futurs músic, convertint l’estudi de la música en una activitat menys social i més elitista.
Esperem que aquest escrit sensibilitze a tota la gent relacionada en el món de la música i puga servir per recolzar totes les accions que es porten a terme en un futur pròxim per tal de solucionar aquest problema.
2 comentaris:
Totalment d'acord amb este article. Com a músic i mestre d'una escola de música, crec que la situació és molt més perillosa del que sembla. Sense ajudes econòmiques no podrem tirar endavant aquesta tasca.
A Tavernes, l'ajuntament li deu a la societat musical encara molts diners (del conveni que tenen signat) però després sí que volen que la banda isca a tocar a processons i altres actes. A Benifairó la situació és també alarmant. La casa consistorial deu a l'Entusiasta uns 20.000 euros que a dia d'avui encara no tenen, i seria convenient que la gent ho sabera. Així, no podrem dir que València és terra de músics...
Però d'altra banda, sí que hi ha diners per l'Orquestra del Palau de les Arts que ens costa a tots un dineral...És indignant
Si, company Músic. Això que dius és indignant però, per a mi, molt menys del que és el dispendi de diners que suposa la Fórmula 1 o la Copa de l'Amèrica. O els sous que cobren els consellers/es i diputats/es de les Corts valencianes i diputats/es del Congrés i Senat Espanyols. Les innombrables quantitats de diners que cobren els assessors/es dels qui governen, (càrrecs de confiança), etc., etc.
Ara bé. Si hem de buscar culpables, eixos són, sense cap dubte, els ciutadans i ciutadanes, responsables de que ens governen els qui ens governen, tant als ajuntaments com a la Generalitat Valenciana i al govern de l'estat, i de permetre que damunt es burlen. Això no és democràcia i si la democràcia és això...
No em cansaré de repetir-ho mai. Tot i la greu situació que estem patint, (que per a Bamby "ZP" sembla no ser-ho, ja que primer negava l'evidència, l'existència d'una crisi i ara diu que estem surtint-ne, sense haver-hi passat. Cosa curiosa i a la vegada fantàstica com els contes de Disney), van i s'inventen els famosos Plan's E. Tindran barra! I el pitjor és que els ciutadans ho veuen bé això. Tot un buf que ha servit per enriquir més encara les empreses fabricants de materials per a la construcció primer, i després a les constructores, especialment les amigues dels qui ostenten el poder. Jornals als treballadors molt pocs i breus.
Si tots eixos milers de milions d'euros s'haguessin destinat a altres menesters, com: tallers ocupacionals, ajudes als ajuntaments per a reduir els seus endeutaments amb entitats bancàries i fer efectives les factures pendents d'empreses petites algunes i professionals autònoms la majoria, o bé a iniciar projectes aturats des de fa temps per manca d'ajut o acabar-ne altres, o part d'eixos diners haguessin anat destinats a subvencionar projectes empresarials mereixedors d'ajut o a les institucions no gubernamentals legalment constituïdes: culturals, esportives, socials, etc., com la FSMCV (Federació de Societats Musicals) etc., etc.. No creieu que hauria estat millor? Tan difícil és això?
L'alcalde d'un poble no massa llunyà, en una conversa sobre eixe tema em va donar la raó tot i reconeixent que sí, que el govern espanyol, amb el PlanE el que pretenia principalment era beneficiar empreses amigues i no pas als ajuntaments ni als treballadors. Si no, - Per què creus que s'ha donat sempre tan poc de temps, sense marge de maniobra per presentar sol·licituds i els projectes havien de ser completament nous, sense haver estat discutits i aprovats finalment després de passar pels tràmits escaients? Ell mateix va respondre la pregunta i entre altres coses va venir a dir que: - si ens dona diners per a acabar un pla en marxa o iniciar-ne un altre prèviament aprovat, potser més necessaris perquè per això havien estat prioritzats sobre altres, els quals estan sent executats o concedits a empreses diverses les quals, no totes són amigues, afins o vinculades al seu partit, haurien fet una cosa justa i vertaderament haurien ajudat, en canvi, obligant-nos a que els projectes siguen nous, les empreses amigues, que abans estaven ocupades en altres projectes i ara ja no tenen feina, poden seguir guanyant diners. No sé si m'expressat clarament i entenu el que us he dit.
Nota: no sé si ho sabreu però, un diputat del Congrés, després d'onze anys escalfant el silló, (amb tot el que això suposa de benefici personal i per al partit al qui representa), seguirà rebent el 100% del seu sou, és a dir, que si de diputat cobrava 3.000 o 4.000 euros nets al mes, quan es jubile seguirà percibint la mateixa quantitat de diners, exceptuant-ne els plussos com: dietes, desplaçaments, incentius, etc., etc.. Com trobeu que és això? Indignant, o què?
Publica un comentari a l'entrada